Les dones i els homes de la Candidatura d'Unitat Popular de Tarragona no acostumem a celebrar els aniversaris de l'aprovació de la Constitució Espanyola, el 6 de desembre de 1978, i en aquest 39è aniversari, amb la situació que tenim a Catalunya com a conseqüència d'aquesta Constitució, ens sembla profundament ètica la no celebració i proposem que aquesta no-festa esdevingui clarament un rebuig absolut a un text que a Catalunya té els dies comptats, igual que l'Estat de què és base escrita.

El 1978, l'Estat espanyol es dotava d'un nou text legal bàsic damunt del qual es construiria l'edifici renovat del vell Estat de sempre, i s'estrenava després de 40 anys de dictadura i de la mort de Franco al llit com a conseqüència de complicacions pròpies de la seva edat. Aquest és el centre de tots els problemes i el volem recordar perquè aquesta Constitució és profundament franquista, en tant que autoritària, classista i espanyolista. Francisco Franco, lluny d'haver estat triat pel seu Déu, va ser cap de l'Estat espanyol com a conseqüència d'una victòria militar damunt les classes populars de tot l'Estat enquadrades en organitzacions d'esquerres i defensores de la pluralitat nacional. És per això que la victòria de Franco va buscar des del primer moment l'extermini de l'oponent, tant de les esquerres plurals com de la diversitat nacional que hi havia a l'Estat.

Quaranta anys després que aquest dictador assassí arribés al poder a través d'un cop d'estat militar i una guerra d'extermini que els historiadors anomenen «civil», calia una mà de pintura al règim i la mort del dictador va ser una bona oportunitat per fer veure que alguna cosa canviava i no canviar res. La renovació de l'Estat parlava de moltes coses: «nació de nacions», «drets socials» però l'arquitectura de fons persistia igual, intocable. De dictador es passava a rei, triat pel mateix dictador, i de dictadura orgànica es passava a monarquia parlamentària intocable: a votar cada quatre anys a un dels dos partits del règim i a callar la resta. Les oligarquies espanyoles van mantenir tot el seu poder i van establir quaranta anys més d'explotació en un Estat renovat però igualment classista, demofòbic i unitarista.

I això ho veiem ara en tota la seva profunditat, tot i que moltes ho hem notat sempre. L'intent democràtic d'exercir el dret d'autodeterminació per part de Catalunya ha comportat un cop d'estat de l'Estat, una suspensió de la democràcia parlamentària per acabar triant un nou parlament que, si torna a exercit el dret democràtic d'autodeterminació, tornarà a ser dissolt. L'aplicació de l'article 155 de la Constitució ha fet desaparèixer l'autogovern català, ha fet possible l'empresonament de part del Govern i ha enviat la resta a l'exili, ha situat Catalunya en un autèntic estat d'excepció amb amenaces constants a l'escola i els mitjans de comunicació propis i ha impossibilitat l'exercici dels drets socials a partir de la negació de qualsevol llei aprovada pel Parlament català. Franco continua viu i té múltiples cares, totes elles emparades per una Constitució que rebutgem com a herència del franquisme i mur de contenció de les llibertats de tots els pobles de l'Estat, de les classes populars de cada un d'aquests pobles.

Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
Tarragona, Països Catalans, 5 de desembre de 2017