Des de la CUP volem fer pública la nostra satisfacció davant de la retirada definitiva del projecte de Santagadea Gestión SL, encaminat a la privatització de l’Anella Mediterrània, i que s’ha desestimat, en part, gràcies a les al·legacions que es van fer des de la CUP. Aquest projecte preveia posar a mans privades les instal·lacions esportives de la ciutat durant un període de 40 anys i elevats cànons econòmics que l’ajuntament hauria de liquidar anualment. La desestimació del projecte de Santagadea s’haurà de ratificar al proper Consell Plenari.

Avui hem conegut els informes que posen llum a aquesta situació:

El 16 de gener de 2017 l’oficiala major del Consistori tarragoní concloïa al seu informe jurídic que «davant la manca de justificació del termini de la concessió previst a l’estudi de viabilitat i de l’assumpció per part del concessionari de risc operacional, així com de la inviabilitat econòmica de la concessió en els termes plantejats en l’estudi sense una eventual vulneració de la normativa d’estabilitat pressupostària i d’hisendes locals, s’informa en sentit desfavorable la tramitació de l’expedient de concessió d’obra pública […]». Alhora, en el mateix informe s’hi afirmava que «no es pot admetre l’estudi presentat per la societat Santa Gadea Gestión SL perquè, després de revisar les dades econòmiques, la societat no assumeix cap tipus de risc, ni operacional ni de demanda»

Al primer informe cal sumar-hi l’emès pel secretari general, a data de 9 de febrer de 2017, en el qual figura que «s’ha d’entendre que no s’accepta l’estudi de viabilitat, i aquesta no acceptació equivaldria a la desestimació de la sol·licitud per silenci administratiu», i per tant en valida la desestimació.

En altres paraules, els informes emesos donen raó a les al·legacions presentades davant d’aquesta desmesurada proposta privatitzadora. Des de la CUP vam recollir, a les nostres al·legacions de 2 de setembre de 2016, que justament els riscos econòmics en què incorria el projecte eren molt grans per a la ciutat, atès que l’ajuntament ja té un alt índex d’endeutament, que cal vetllar per la bona gestió del patrimoni públic i per l’estabilitat pressupostària, mentre que els riscos per a l’empresa licitadora, d’acord amb la seva proposta, eren nuls. Més enllà d’aquests fets, vam constatar que la privatització durant 40 anys de les instal·lacions contravenia els interessos públics i anava fins al límit amb l’explotació dels equipaments: s’endeutava durant aquest període i s’hipotecaven els pressupostos municipals mentre es posava en risc el Patronat Municipal d’Esports (PMET) i els seus treballadors.

Novament, denunciem que iniciatives com aquesta no s’haurien d’incloure dins la lògica de gestió esportiva de l’Ajuntament de Tarragona, que ha de vetllar per una praxi i unes instal·lacions esportives de titularitat pública, tal com s’ha fet sempre des de la fundació del PMET. Creiem que aquest projecte mai no hauria d’haver-se presentat i, alhora, queden encara moltes incògnites per resoldre, com per exemple saber qui va ser-ne l’instigador, si l’empresa o el govern. Alhora, cal no abaixar la guàrdia davant de l’encara amenaçadora privatització esportiva a la ciutat.

Finalment, volem valorar que el fort rebuig de tarragonines i tarragonins ha pesat molt en aquesta resolució final, més enllà de les al·legacions que s’hi van presentar, i sobretot perquè aquest projecte faraònic s’ha demostrat que, en darrer terme, era completament insostenible.

Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular
Tarragona, Països Catalans
12 de juliol de 2017