La comunicació sobre el nou POUM de Tarragona està sent envaïda per conceptes estrella, com ara el de ‘ciutat compacta’. Periodistes, regidors, constructors o representants de les associacions de veïns se n’omplen la boca. El problema, però, és que en aquesta campanya mediàtica del POUM s’està normalitzant un ús incorrecte d'un concepte que defineix el model urbà de tota la ciutat.

 

Perquè ens en fem una idea, ciutat compacta és la que tenim al centre, de la Part Alta al Serrallo, així com a Ponent o, en certa manera, a St Pere i St Pau. Una ciutat compacta implica una alta densitat poblacional, creixement vertical, mixticitat d‘usos, desplaçaments a peu, repartiment uniforme dels equipaments i ús compartit d‘un espai públic de qualitat. Illes d’edificis on hi ha una barreja d’habitatges, despatxos, consultes, tallers i botigues, en uns carrers que fan la sensació de passadís ple d’aparadors, sense frontera rígida entre espai privat i públic, i on és agradable passejar, comprar, passar-hi estones i fer vida a l’aire lliure.

 

La ciutat compacta destil·la mediterraneïtat per tots els seus porus: és una extensió de casa nostra, una ciutat complexa i rica on hi viu i conviu una gran quantitat de gent. Es considera el model urbà més sostenible i ciutats mediterrànies històriques com la nostra en són exemple. 

 

En canvi, en les últimes setmanes veiem articles, propostes i declaracions en què alguns projectes urbanístics s’associen erròniament amb la ciutat compacta. El PMU-14, als peus de la capçalera històrica de Tarragona, és un d'aquests projectes: preveu 7 blocs de sis pisos d'altura i més de 50 cases en filera amb zona comunitària i piscina. La proposta de connectar Boscos de Tarragona i Cala Romana, el creixement de la Móra o les Parcel·les Iborra i el nord de l'A7 són altres mostres.

 

Hi ha qui aplaudeix aquestes iniciatives com si fossin el contrari que els macroprojectes, tot dient que contribueixen a la ciutat compacta. Ben al contrari, responen a la idea de la ciutat-jardí: cases unifamiliars, baixa densitat, zonificació i una mobilitat on el vehicle privat ocupa el centre, per molt que s’hi facin carrils bici i voreres amples. És el que s’anomena la ciutat de l’sprawl, del consum massiu de sòl, del somni americà de casa, piscina i cotxe, un model urbanístic obsolet que trinxa el territori. 

 

Això no va només d’urbanisme, sinó de societat i convivència: aquesta és una ciutat individualista, sectoritzada segons les possibilitats econòmiques de cadascú. A més, és un model constructiu de producció en sèrie: de debò volem un PMU-14 d'adossats mimètics, còpies escampades frívolament per la panoràmica històrica i genuïna de la ciutat?

 

Tarragona pot semblar un “formatge de Gruyère”, com s’ha dit, i cal cosir-la. Per fer-ho, cal comprendre que tenim una ciutat policèntrica: està formada per diversos nuclis, si bé la sensació que tenim sobre cadascun d’ells, i la seva connectivitat, no són encara un èxit. És hora d’acceptar la ciutat que tenim i respondre a les seves necessitats reals. Cosir Tarragona vol dir garantir els mateixos drets, les mateixes oportunitats i la mateixa qualitat de vida a la ciutadania de tots els nuclis. 

 

Cal que barris i centre mantinguin els llocs de treball i les persones no es vegin obligades a moure’s per satisfer les seves necessitats laborals, educatives, d’aprovisionament o lleure. Cal oferir una mobilitat eficient i ecocompatible, dotar de centralitat cada nucli, densificar algunes zones de la ciutat i esponjar-ne d’altres, fer carrers accessibles per a tothom, determinar quins equipaments són estratègics i on cal implantar-los per generar afluència als carrers, potenciant el comerç de proximitat.

 

Una Tarragona compacta, doncs, no passa per relligar les seves parts volent fer una trama urbana contínua que es basa en un model de ciutat-jardí insostenible i que afavoreix els interessos dels de sempre, sinó per potenciar la Tarragona policèntrica, diversa, rica i compartida, amb un ús racional del sòl i una distribució equitativa de les oportunitats. 

 

Una Tarragona en xarxa, mediterrània, justa i viva, en què creixement signifiqui qualitat de vida per tothom.

 

 

Comissió del POUM de l’Assemblea Local de la CUP