El Parc ecohistòric dels Prats de la Pineda és una reivindicació de creació i recuperació de la zona limítrofa entre Tarragona i la Pineda, defensada entre d’altres per l’entitat ecologista Gepec. El novembre del 2016 s’aprova la moció presentada per la CUP a l’Ajuntament de Tarragona per preservar l’espai ecohistòric del Prat d’Albinyana. 

 

Espai Natural: 

La platja dels Prats de Vila-seca, també anomenada Prats de la Pineda o, antigament, Prats d’Albinyana, és una platja localitzada entre els últims edificis del nucli de la Pineda (Vila-seca), la zona industrial i portuària de Tarragona i l’antic càmping Cal·lípolis. És un espai ocupat antigament per conreus i que actualment, tot i que una mica degradat, presenta vegetació natural. Forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000 de la Séquia Major, una zona humida litoral situada a la Pineda, i la major part del seu espai es troba dins dels terrenys del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou.

Els Prats de la Pineda constitueixen un petit punt de pas i de descans d’aus migratòries i és l’aiguamoll de major interès entre el delta del Llobregat i el de l’Ebre. Entre la vegetació destacada de l’espai es troben els canyissars, jonqueres de jonc boval, herbassars de gramínies higròfiles espesses i fenassars. Hi viuen dues espècies en greu perill d’extinció: el peix fartet i la tortuga d’aigua europea. 

El desenvolupament econòmic dels anys 1960 i 1970 va portar a la zona nous canvis en el territori. D’una banda, els terrenys del terme municipal de Tarragona optaren per un desenvolupament industrial i, de l’altra, en l’àmbit corresponent al terme municipal de Vila-seca, creixia la urbanització de finalitat turística lligada al nucli de la Pineda. Si bé la zona protegida és de 37 hectàrees la zona dels Prats d’Albinyana ben bé en triplica l’extensió.

 

Zona històrica: 

A banda de tots els aiguamolls, s’hi ubiquen construccions humanes de gran interès històric, la majoria en un estat molt avançat de degradació i que necessitarien una intervenció urgent. 

 

Vil·la de Cal·lípolis (S. II- I aC): antiga vil·la romana i luxosa residència marítima situada vora la platja. En destaquen les termes o banys privats, decorats originalment amb mabres i mosaics, i que a l’espai del frigidari estava pavimentat amb un gran mosaic de temàtica marina, el conegut «Mosaic dels peixos», que podem contemplar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

 

Torre de Virgili (S. XIII-XV): torre de defensa de planta rectangular i de dos pisos. La construcció serví de punt de vigilància per prevenir l’atac de pirates. La torre fou utilitzada durant la guerra civil com a caseta d’obres.

 

Camp d’aviació de la Pineda (1936): construït a partir del juliol del 1936 i les obres del qual es prolongaren fins al 1937. Fou un espai de defensa i d’operacions de protecció i escorta de bombarders republicans. Comptava amb dues pistes, hangars i un refugi. L’estructura subterrània es troba localitzada sota la Torre d’en Virgili. 

 

Nius de metralladores (1936): situada a l’extrem de la platja de la Pineda tocant amb l’antic càmping de Cal·lípolis. Construccions defensives construïdes a partir del juliol de 1936 per defensar-se de possibles atacs de l’exèrcit feixista. Els nius estan units a través d’una galeria curta. Cadascun dels dos nius comptava amb tres espitlleres: una frontal i dues laterals. 

 

ZAL (Zona d’activitats logístiques) 

L’Autoritat Portuària va aprovar el 2019 la creació d’una zona d’activitats logístiques de 92 hectàrees que ha de provocar un creixement del 20% de superfície total del port. El març del 2022 s’ha col·locat la primera pedra d’aquest macroprojecte. 

L’Autoritat Portuària diu que regenerà l’espai natural del Prats de la Pineda amb la construcció d’una llacuna i un bosc de ribera a la zona actualment ja protegida. Ara bé, el macroprojecte logístic implicarà que l’espai quedi força delimitat, sense possibilitat ja de créixer, a més de la destrucció de bona part de l’espai natural (a hores d’ara no protegit). El projecte portuari també preveu la consolidació del conjunt de Cal·lípolis , però provoca una delimitació de l’espai i un fort impacte visual pels espais de mercaderies.

A més, la construcció d’aquesta obra faraònica ha provocat que el Complex Educatiu de Tarragona perdi per expropiació  17 hectàrees. Tot just la part del terreny més propera al Port, i on  en l’actualitat trobem  zones esportives. També queda dins d’aquest espai expropiat  la Torre dels Canonges, una antiga torre de guaita annexa a un mas,  ara com ara en estat ruïnós. El mas i la torre estan construïts sobre les restes d’una antiga vil·la romana.

 

Amb la redacció del nou POUM, i la possible reconversió de la CLH (a la desembocadura del Francolí) en un espai natural, s’albirava la possibilitat de poder crear una gran zona verda al litoral que, a la llarga, uniria  el riu Francolí amb la Pineda.

 

Cal construir aquesta gran zona logística en un moment d’enorme urgència climàtica i de debat sobre el trànsit de grans mercaderies per la seva contaminació marítima? Aquesta no és l’única gran obra faraònica que està duent a terme el port, ja que actualment també està ampliant el moll de Balears per a l’arribada de grans creuers, en un moment en què en moltes ciutats del món es comencen a restringir pel seu impacte negatiu i els pocs guanys econòmics.  Tot plegat resulta molt contradictori amb el Pla de Sostenibilitat Agenda 2030 que vol dur a terme l’Autoritat Portuària, alhora que allunya Tarragona de la possibilitat de fer un viratge, necessari, en termes de destrucció del territori dels darrers cinquanta anys.

 

Marc Ferré, mebre de l'Assemblea Local de la CUP de Tarragona