La Part Alta, una de les zones més emblemàti­ques de la nostra ciutat, està del tot descuidada en alguns aspectes que, des de la nostra assemblea local, considerem importants. És sabut que la Part Alta és una zona molt antiga, que molts dels seus edificis tenen un gran valor històric, i precisament per això s’hauria de tindre més cura del seu estat. Malaura­dament, tot i l’esfondrament d’un edifici al carrer Cava­llers el juliol de 2012, no ha canviat absolutament res.

Actualment hi ha una gran quantitat d’edificis al barri antic de Tarragona que pa­teixen greus mancances es­tructurals i necessiten una immediata rehabilitació per no posar en perill residents i vianants que transiten els carrers. A la Part Alta hi ha diversos edificis (la majo­ria abandonats) en un estat de degradació prou impor­tant com per provocar-ne l’esfondrament.

Si bé és cert que la respon­sabilitat de mantenir en bon estat els edificis és dels seus propietaris, també s’ha de dir que hi ha molts d’aquests pro­pietaris que no poden afron­tar les despeses que suposa una rehabilitació d’aquest ti­pus. És per això que creiem que l’Ajuntament hauria de contribuir econòmicament per dur a terme les rehabi­litacions estructurals dels edificis, tal com va fer per incentivar els veïns i veïnes a pintar les façanes dels seus immobles. De la mateixa manera que, a través del Pla Integral de la Part Alta, es van donar ajuts per pintar moltes façanes, creiem que és encara més important ga­rantir que aquests edificis no s’ensorrin. Considerem més important la seguretat de veï­nes i vianants que l’estètica dels edificis, sovint maxi­mitzada per acontentar el tu­risme. Si és subvencionable la instal·lació d’ascensors, la instal·lació de plaques solars o la substitució d’antenes individuals de televisió per altres de col·lectives, també hauria de ser-ho una qüestió tant important com és poder garantir uns edificis estruc­turalment segurs. Creiem, a més, que aquestes subven­cions no haurien de ser sim­bòliques, sinó una contribu­ció considerable que propiciï que les persones amb menys recursos econòmics puguin rehabilitar els edificis on viuen i evitar que els lamen­tables fets ocorreguts el ju­liol al carrer Cavallers es tornin a repetir.

Aquesta suposada con­tribució econòmica de l’Ajuntament per rehabilitar edificis hauria de condicio­nar els propietaris a posar en lloguer els habitatges que es trobin lliures. Mitjançant un lloguer social per a les per­sones amb dificultats econò­miques o amb risc de patir exclusió social es resoldria una petita part de la pobresa estructural que pateixen les classes més empobri­des a Tarragona i es podria apaivagar mínimament una de les xacres més terribles dels últims anys: els des­nonaments. A través d’uns preus assequibles i adaptats a les dificultats econòmi­ques d’aquestes famílies, tot oferint si calgués la gratuïtat d’aquest lloguer fins que no es resolgués la seva situació. Les persones sense recursos econòmics tindrien la pos­sibilitat d’arreglar els seus edificis i ajudar aquestes fa­mílies.

El regidor Carles Castillo va dir, d’ençà de l’esfondrament d’un tros de cornisa d’un balcó a Torreforta, que si es donen casos en els quals la situació de crisi impedeix als propietaris atendre la res­ponsabilitat de manteniment dels edificis, les administra­cions públiques haurien de fer un plantejament sobre aquest problema per resol­dre-ho conjuntament entre elles. La nostra pregunta és: què s’ha fet des del mes de juliol per resoldre aquest problema que afecta tots els veïns i veïnes del barri antic de la ciutat? Quants edificis s’hauran de desplomar per­què comencin a treballar les administracions?

Com apunt cal recordar que la Llei preveu el deure de conservació de la vivenda per part del propietari i que aquesta norma fins i tot atorga la potestat expropiatòria a l’Administració en el cas que el propietari no pugui afrontar aquest deure, entre altres mesures. Es tracta de la Llei 18/2007, de 28 de desembre del dret a l’habitatge.