Segons l’ordre de la taula: Jordi Sendra (CiU), Ferran Pujol (Reagrupament), Sergi de los Rios (Esquerra), Eduard Boada (CUP), Arga Sentís (ICV) i Albert Pereira (Solidaritat Catalana). En aquest debat, centrat en el procés de les consultes i en el procés que estem vivint actualment d’independència, s’hi van tractar temes sobretot econòmics. Els partits amb representació parlamentària parlaven força del finançament autonòmic i de l’Estatut, mentre que Reagrupament i Solidaritat, amb discursos lleugerament diferents, van apostar per la independència immediata, independentment de la majoria social que d’altres demanaven.

Pel que fa a la CUP, tot i tractar-se del primer debat polític a què s’enfrontava, Eduard Boada va desmarcar-se ja des d’un bon començament amb una cita d’un històric militant del POUM que deia “l’Estatut hauria de tindre només un article: Catalunya té dret a fer el que vulgui”. Va apel·lar a la responsabilitat dels polítics, a la mala fama que actualment tenen, sovint justificada, i va ser l’únic que en tota la vetllada parlava de Països Catalans i no d’una nació esquarterada en forma de Comunitat Autònoma, tot dient que “hem de demanar la lluna, si hi renunciem, renunciem a tot, no aconseguirem res”. Pel que fa al discurs social, i davant la pregunta del públic sobre la unitat dels partits polítics per tal d’assolir una major sobirania, Boada va al·legar que és difícil trobar punts en comú i que la reivindicació de la independència va lligada, al parer de la CUP, a un posicionament social perquè la mateixa independència aporti un grau més alt de qualitat de vida als catalans. El militant de l’Esquerra Independentista va exigir també que el primer que es fes un cop assolit l’estat propi fos un referèndum per decidir si la nació catalana hauria de pertànyer o no a la Unió Europea, una unió d’estats que no té en compte ni els pobles ni les persones, a causa de la seva naturalesa econòmica mercantilista, una proposta que no va agradar gens a tots els altres membres de la taula, que alhora curiosament havien assistit a aquell debat per donar suport a la democràcia participativa.

Per últim, es van deixar en evidència la resta de discursos. Va caldre que fos la CUP qui comencés a parlar de temes més locals, car tots ells aprofitaven per fer campanya de cara a les eleccions al Parlament. En concret, es va denunciar la manca d’implicació de l’Ajuntament en la consulta, però sobretot els impediments en ocupar espais públics municipals fent pagar a una entitat cívica uns costos totalment injustificats. Esquerra va excusar-se en què les seves àrees sí que havien ofert facilitats per a la realització de la consulta, però davant la pregunta de per què seguien a l’Ajuntament si no podien dur a terme un dels seus eixos principals de treball, no van saber què respondre. D’altra banda, una persona del públic va enunciar una qüestió: “què heu fet els partits polítics que esteu asseguts en aquesta taula per cridar a la participació?”. La CUP va recordar que van ser els mateixos militants de l’organització els qui, de manera desinteressada i per tal d’impulsar la consulta, van engegar la iniciativa a principis d’any i, des de llavors, s’hi ha anat treballant, cosa que no han fet gairebé cap dels militants de la resta d’organitzacions. També es van recitar els actes que s’havien preparat per a la campanya i els cartells que s’havien enganxat, els únics visibles, a banda dels de la Plataforma Tarragona Decideix, arreu de la ciutat en relació a la consulta. Reagrupament i Solidaritat van excusar-se en el poc arrelament a la ciutat, tot i dir que havien participat en altres consultes, mentre que Convergència va deixar-se en evidència en no haver fet absolutament res per a la consulta, ni tan sols adherir-s’hi com a entitat.