Clúster químic, arma química
17/02/2014
És ben sabut que últimament estan en boga moltes notícies i qüestions relacionades amb el món de la química, en particular dos. Què passarà amb les armes químiques trobades a Síria i quina postura cal adoptar davant del fracking, anglicisme per anomenar la fractura hidràulica?
Tant si volem com si no, Tarragona, el major pol petroquímic d’Europa, per si mateix una arma química, es veu involucrada en ambdós temes. D’una banda, sembla que hi ha pressions per a què l’empresa de Constantí Grecat sigui l’“afortunada” de rebre aquestes armes químiques per a tractar-les i, de l’altra, tot i la manca de gas esquí procedent de la fractura hidràulica en el territori, segons els estudis analitzats, sembla que el posicionament econòmicament correcte és el d’estar a favor d’aquest nou invent enginyeril que no està exclòs d’incertesa de les repercussions de dur a terme aquesta fractura en la roca mare, inserir aigua amb productes químics (secrets als EUA) i després extreure’n el gas, amb tota l’agressió al territori que suposa.
Des de la CUP volem dir NO a aquesta predisposició cap a tot allò que soni a diners sense tenir en compte cap altres factors, conseqüències, repercussions, etc. En aquest cas diem NO al fracking i NO a ser seu de la gestió d’unes armes químiques. No a continuar sent l’abocador de Catalunya.
A Tarragona ja tenim armes químiques, no cal que cap empresa d’aquí demani poder importar gasos letals utilitzats a Síria per tractar-los.
La nostra petroquímica ja és una arma per sí mateixa. Què dir-vos de les repercussions negatives d’aquest pol a la població del voltant que patim el dia a dia la contaminació de tot tipus, odorífera, acústica, visual, atmosfèrica, etc., així com la manca de distribució de la riquesa que afecta sobretot a les classes treballadores i que genera aquesta activitat econòmica. El risc permanent al qual estem sotmesos, tant els que hi treballen com la població en general i les malalties associades com és, per exemple, la pèrdua de qualitat del semen en els homes. L’agressió directa al territori, a la flora i a la fauna de l’indret. La contaminació de les aigües, dels sòls i de l’aire.
Tot i això, com també és ben sabut, segueix sent la nineta dels ulls dels ajuntaments diversos que es veuen afectats, passant per alt tots aquests aspectes negatius que fan decantar la balança cap als ingressos que reben a canvi.
L’actual directora general de l’AEQT i exsubdelegada del govern espanyol, Teresa Pallarès, no només aposta per això, sinó que va més enllà, com bé apunta Fet a Tarragona: “La directora general de l’AEQT critica la despesa energètica i defensa el fracking”. En aquesta entrevista, publicada el 22 d’octubre de 2013, veiem com aposta sense escrúpols per la competitivitat, a tot preu, només pensant en l’evolució d’aquest ara anomenat “clúster” industrial, sense parar compte en res: ni els treballadors, ni el territori, ni el medi ambient, ni les repercussions socials. Una aposta feta a cegues per la competitivitat només en termes econòmics, que pren com a base argumental el vell recurs que es generen molts llocs de treball. Però, nosaltres ens preguntem —i li preguntem—: a quin preu? S’ho han plantejat? Ho ignorem? No volen plantejar-s’ho?
Amb aquests arguments sembla que avui dia s’aposta obertament per la destrucció del territori i per la contaminació, amplament, sense tics ni manies, per subsòl, terra, mar i aire, tot en pro de la competitivitat i del benefici d’uns quants. Es pensa en abaratir els costos energètics, però no es pensa si, efectivament, aquest gas és present al territori, que sembla que no, ni en les repercussions que tindria. La fractura hidràulica és una tècnica molt innovadora, de la qual encara se’n desconeixen els efectes reals en la roca mare pel fet d’introduir-hi substàncies químiques (a més d’aigua i arena) a pressió. Aquesta tècnica requereix d’una invasió del territori de les dimensions mínimes d’un camp de futbol i necessita milers de litres d’aigua per poder desenvolupar-la. La Generalitat ja ha dit que no, però tot i amb això sembla que les empreses del clúster, la patronal, i fins i tot ara els presumptes defensors dels treballadors, UGT i CCOO, continuen parlant de competitivitat. Com s’explica això quan les classes populars han d’afrontar el pagament de factures elèctriques astronòmiques i desorbitades?
El Sr. Valero, president de DOW Chemical; el president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Joan Pedrerol; el president del Port de Tarragona, Josep Andreu i d’altres donen suport a l’impuls del clúster i, per tant, les idees de la seva directora general, la Sra. Pallarès, que, amb el suport de la patronal i dels sindicats grocs (el secretari general de la Federación de Industrias Textil-Piel, Químicas y Afines de CCOO (Fiteqa), José Luis Montesinos; el secretari general de la Federación de Industria y Trabajadores Agrarios de UGT, Antonio Deusa i el director general de Feique, Juan Antonio Labat), en definitiva: demana una reforma del sistema elèctric i un tracte de favor per no perdre competitivitat… El que ve a ser que la indústria pagui menys per la llum i, de retruc, l’aposta pel fracking.
Entenem que s’haurien de plantejar —i haurien de saber i tenir clar— que estan creant una falsa il·lusió. En primer lloc, Catalunya no és un indret amb prou reserves de gas per dur a terme aquesta tècnica, com diuen estudis científics al respecte, la qual cosa demostra una aposta cega sense haver estudiat prèviament les possibilitats reals del cas. En segon lloc, en cas d’haver-hi alguna possibilitat, la rendibilitat seria mínima; en tercer lloc, caldria saber quines repercussions té aquesta tècnica en la natura i, al cap i a la fi, en les persones i el medi ambient. Hi ha una incertesa científica al voltant d’aquestes tècniques; com per exemple el risc sísmic, amb efectes de fracturar la roca mare. I en quart lloc i darrer terme la contaminació i destrucció del territori que aquesta activitat suposa.
Recentment, la Generalitat de Catalunya ha incorporat a la llei d’acompanyament dels Pressupostos (Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic (DOGC núm. 6551, de 30.1.2014)) una modificació de la normativa sobre urbanisme que assenyala que: «10. En l’explotació de recursos naturals en sòl no urbanitzable, en el cas d’aprofitament d’hidrocarburs, no és permès d’utilitzar la tecnologia de la fracturació hidràulica quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona, o amb relació a altres àmbits competencials de la Generalitat». Esperem que efectivament sigui aplicable. De moment ho és, en base a un informe que entén que no és rendible, però com es desprèn del text no es tracta d’un no rotund, sinó que cal que es tracti d’explotar recursos naturals en sòl no urbanitzable i que pugui tenir efectes negatius sobre les característiques que s’hi esmenten. Aplaudim aquesta reforma legislativa però també en som crítics en tant que deixa oberta la porta a que efectivament es pugui dur a terme.
Per tot això, repetim NO al fracking, NO a més armes químiques i NO a continuar sent l’abocador de Catalunya ni el d’enlloc.
http://www.ejolt.org/2014/02/fracking-ban-expanding-in-spanish-regions/
http://www.fetatarragona.cat/2013/10/22/la-dona-del-cluster-quimic/
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/12/catalunya/1379014126_027560.html
http://www.cedat.cat/butlleti/html/cat/2014/febrer.htm
Comissió de Medi Ambient i Dret Animal (MAiDA) de la CUP de Tarragona