L’ésser humà és un animal social, que troba precisament en el contacte amb altres individus de la seva espècie part de la seva essència. Però la nostra realització com a persones socials durant el confinament està sent profundament alterada, reformulant-se aquests dies moltes de les dinàmiques socials, laborals i familiars que tenim assumides com a normals. L’estabilitat emocional de la major part de la gent es sustenta en el fet de poder mantenir un cert grau de rutines i, alhora, amb moments d’esbarjo i desconnexió. 

Dins d’aquest marc de profunda transformació, és on juga un paper important la nostra fortalesa mental i la gestió de les nostres emocions per tal de poder portar el millor possible aquests dies. Ara bé, està la nostra canalla preparada per poder assumir aquest trasbals a les seves vides? Estem formades per transformar-nos de la nit al dia en expertes en magisteri infantil? La combinació del teletreball i l’acompanyament acadèmic de les nostres filles és compatible? Probablement la resposta a aquestes preguntes és no, però la situació encara s’agreuja més si introduïm un altre factor: la bretxa digital i les desigualtats socials.

Vivim en un món on, d’una banda, hi ha persones que no conceben la seva quotidianitat sense connexió a Internet, però la realitat és que moltes famílies no disposen d’aquest recurs i no saben com afrontar el tercer trimestre acadèmic de la seva canalla. Fins la crisi sobrevinguda de la COVID-19, el Departament d’Ensenyament no havia plantejat un cens sobre quantes famílies no disposaven d’aparells informàtics i connexió a internet. Ara sabem que a la ciutat de Tarragona són unes 600 famílies. Però no ens enganyem, aquestes mancances no només afecten ara per poder acabar el curs amb garanties, sinó que també suposen una desigualtat d’oportunitats durant el desenvolupament acadèmic d’una persona, amb confinament o sense. 

Els moments de crisi, si han de servir per alguna cosa, és per assenyalar les contradiccions i les mancances del nostre sistema i donar solucions per revertir-les. Potser ja és hora de treballar perquè la xarxa wifi pública esdevingui realment gratuïta i prou potent per tal que pugui arribar a totes les llars de la ciutat i aprofitar la iniciativa de la Targeta Moneder per ampliar-la amb aportacions de dispositius electrònics o vals de dades d’internet de manera permanent per tot el curs.

El sistema capitalista, que fomenta el consum constant en dispositius electrònics, és un gran generador de residus. Moltes vegades, deixem de banda aparells informàtics no tant pels efectes de l’obsolescència programada, sinó per poder adquirir el darrer model de la marca de moda. En aquest sentit resulta necessari tenir en compte l’economia circular de bon impacte ambiental i sostenible. De fet, arran de posar-se de manifest la bretxa digital existent, el projecte Labdoo en que col·labora la URV Solidària ha fet un viratge, i els ordinadors que el voluntaris d’aquesta plataforma acostumen a sanejar per enviar-los a escoles d’altres països que més ho necessiten, han passat a quedar-se a casa nostra. Per què no ampliar aquesta mesura des de l’administració i fer-la de manera habitual postconfinament?

Per últim, si d’alguna cosa hem de reflexionar es sobre la humanització de l’educació i l’acompanyament de les famílies. Aquests dies en moltes llars queda palès la importància que té generar sinergies amb els centres educatius i tenir un grau implicació en l’educació de les nostres filles. Ara, la implicació de les famílies en l’acompanyament escolar ha estat forçat, potser és hora de que el sistema proporcioni eines per a que aquest esdevingui efectiu.

Eva Miguel, regidora de la CUP  l’Ajuntament de Tarragona