El senyor Alejandro Fernàndez té una visió molt particular de l'equitat i els nivells de gravetat en relació a les sancions econòmiques o bé del que significa el pervertit terme “civisme”. Pixar a la via pública vol que costi el mateix que agredir i lesionar de gravetat a una persona, torturar un gos fins a la mort o maltractar psicològicament a algú... ni més ni menys que 1.500 euros, una mensualitat, dues, tres o gairebé quatre de moltes de les habitants terrenals i d’aquesta ciutat. Tot i que potser per a ell això és “calderilla”.

Demana recaptar impositivament, sempre en ve amb solucions repressives. No se li passa pel cap res constructiu, com ara advertir a les zones on es donen més aquestes conductes, educar des de l'Administració pública, o bé una cosa tan llògica i senzilla com dispensar lavabos portàtils per la ciutat en dies de festa i alta afluència de gent, recordar a la població que tenen el dret d'anar als serveis de bars i restaurants que estiguin a peu de carrer, fins i tot advertir que no cal fer una consumició mínima tal i com molts empresaris reclamen, etc. L'ajuntament el que hauria de fer és plantejar-se posar-ne de fixes i públics en punts estratègics de la ciutat i a peu de carrer on hi pugui anar la gent que tingui aquestes necessitats. Podria senyor Fernàndez comptar els lavabos públics que existeixen avui dia a la ciutat? Nosaltres només en recordem un situat a la Rambla Nova fa molts anys, però en el seu lloc ara hi ha un parking privat.

Pixar és una necessitat fisiològica que, tot i que l'hem après a regular, arriba un moment en el que la bufeta diu prou, i pensem que si es posen facilitats per omplir també cal posar facilitats per buidar. Per posar un exemple, les festes de Sant Magí d'enguany han estat un desastre en relació a la neteja de la via pública, sobretot si passejaves de matinada per la plaça de Peixateries Velles, allò semblava la “pixumada electrónica”. Inclús a la Plaça de la Font no hi havia lavabos, posant en evidència la manca de labavos suficients per absorvir les necessitats de les persones.

Vostè s'agafa a l'incivisme com un un bisbe a un escolanet, hi tenen deliri, serà que els recorda massa a la modificada “ley de vagos y maleantes” amb la que el seu líder polític i espiritual feia torturar i engarjolar la dissidència.

El ple va rebutjar la proposta de moció, i Fernández va insistir que és una 'barbaritat' que pixar a la via pública 'només' costi 100 euros. 'Ser un porc surt baratíssim a Tarragona', va dir. El que li diem nosaltres és que ser populista i demagog no surt ni barat, a ell sempre li surt de franc.

Comissió de Medi Ambient i Dret Animal (MAiDA)