L’Onze de setembre és una cita especial per a tots els catalans, especialment per a aquells que viuen en la Catalunya sota dominació espanyola, ja que la presa de Barcelona el 1714 va suposar un moment culminant en la guerra de successió. El Camp de Tarragona, però, va caure un temps abans i va aconseguir revifar gràcies a Pere Joan Barceló, àlies Carrasclet, un soldat que va aconseguir tornar després de la derrota i es va tornar a enfrontar amb l’exèrcit borbònic per tal de recuperar les llibertats dels catalans del sud de l’Albera. És per commemorar tots aquests fets i per recordar que encara després de 303 anys (derrota a la Batalla d’Almansa) encara restem ocupats per exèrcits forasters i institucions que no ens són pròpies, escollides amb una “democràcia” que tampoc no hem pogut triar. Enguany l’Estat espanyol ha tombat l’Estatut que bona part dels catalans de la CAC va votar en referèndum, els nostres carrers cada cop s’omplen de més estanqueres per celebrar victòries foranes però que paguem tots els ciutadans, i mentrestant la nostra llengua va perdent espais arreu del territori, tot incomplint legislacions toves que van votar els mateixos espanyols.

Tanmateix, no ens podem oblidar del context actual. A tres setmanes de la Vaga General, que arriba ja molt tard, cal anar escalfant la població perquè hi participi en massa i, finalment, anul·lin la reforma laboral que empitjora les nostres condicions laborals i minva els nostres drets com a ciutadans.