CUP: «Novament opacitat i hipocresia en els pressupostos municipals»

La CUP de Tarragona considera, respecte als pressupostos municipals del 2015, que de res serveix aprovar una moció perquè es compleixin les mocions aprovades pel ple municipal quan no es compleixen les mocions sobre pressupostos participatius, de transparència, de participació ciutadana, de banca ètica…

La CUP de Tarragona considera que de res serveix que el web municipal de Tarragona sigui de qualitat i transparent, dues característiques que l’han fet mereixedora del segell Infoparticip@ quan no s’informa dels pressupostos municipals de l’any 2015.

I és que la candidatura vol recordar, que a un dia de l’aprovació dels pressupostos municipals i malgrat que s’aprovés el codi de Bon Govern Local on es parla de pressupostos participatius, els únics que actualment hi participen són els consellers.

La Candidatura anticapitalista considera hipòcrita que l’Ajuntament parli de pressupostos socials perquè la xifra en benestar social (no s’ha pogut veure el desglossament) s’elevi a 11,7 milions i després es destinin 12 milions per fer inversions en projectes faraònics amb poc impacte econòmic i social com els Jocs del Mediterrani.

També titllen d’hipòcrita que s’aprovin mocions on s’estableix un conjunt de bones intencions per treballar amb la banca ètica i després es demani un préstec de 2,25 milions a La Caixa i al BBVA per frenar l’endeutament de l’EMT, o un altre de 19 milions destinat en bona part als Jocs del Mediterrani, quan actualment es paguen, anualment, al voltant de 15 milions entre préstecs i interessos als bancs, o bé que s’hagi de pagar 1 milió d’euros a l’any fins al 2043 per l’Smart Pàrquing Jaume I.

La CUP considera que la política municipal s’ha convertit en un circ representatiu on, fins i tot, s’aproven mocions per tirar endavant mocions aprovades que no tiren endavant, com ara la de la utilització de la banca ètica o la del Codi de Bon Govern Local on diu que «Les remuneracions dels càrrecs electes seran publicades per a coneixement de la ciutadania», cosa que no s’ha fet mai, o que s’asseguri el dret a la informació quan, possiblement, les últimes xerrades informatives de pressupostos es remuntin al 1984.